UP (Ultra Pirineu)

Després d’uns dies de descans, de reflexió i recuperació, crec que ja tinc el cap una mica clar per explicar-vos la meva última aventureta, que aquest cop tindria lloc al costat de casa, a Bagà.

Així que tocava agafar el cotxe i cap al Berguedà, aquest cop amb tota la tropa d’amics, la Nuka, en Xevi, l’Eric, l’Àlex i en Nil. Ell era el que ens donava allotjament al costat de l’arribada, tot un luxe i al qual li vull agraïr aquest gest, ja que em serviria, en un principi, per poder descansar una mica més.

Arribem a Bagà sense temps per anar al briefing i ens dirigim al pavelló a recollir el dorsal, on aprofito per participar al projecte “Run For Science” de OMRON & RUN. Em miren la pressió, alçada, pes, IMC, calories,.. El mateix em faran quant acabi la cursa, per mirar les variacions després d’un gran esforç físic. Serà interessant veure’n els resultats.

Arribem al pis, sopem i jo me’n vaig cap al llit a intentar dormir. Diguem que vaig dormir poques hores i en vaig descansar menys, però els riures que ens vam fer a les tantes de la nit van fer-nos passar a tots una molt bona estona (potser als veïns no els va fer tanta gràcia).

Avui el despertador sona a les 5:45, i el ritual és el de sempre en les ultres: esmorzar, passar pel lavabo, canviar-se i cap a la sortida. Abans però vaig a saludar els papes, que com és costum, no es volen perdre la sortida.
Em dirigeixo cap a la Plaça Porxada on hi ha l’arc de sortida, però abans he d’evitar un últim obstacle, l’arc d’arribada. Aquella superstició que vaig parlar en la última cursa… Si una cosa tenim els informàtics és que si una cosa funciona, no cal tocar-la, per tant, si fins a dia d’avui ha funcionat, seguirem així. Visca la superstició!

140920-Ultra-Pirineu-Sortida-Jordi-Canyameres

Sortida Bagà (Plaça Porxada)

 

Fa un any era a la mateixa plaça però darrera les tanques, i em vaig dir que l’any següent volia ser a darrera l’arc de sortida. I així va ser, no en les millors condicions però allà era.
Fins a Bellver de Cerdanya (km. 36) la cosa no va tenir massa secret: pujada al Niu amb la tònica de sempre, avançant uns quants corredors, que posteriorment m’avançarien en la baixada, però això si, un ambient increïble, digne de les millors curses.

Després del magnífic avituallament a Bellver que em van fer en Xevi, la Núria i l’Eric, tocava arribar fins a Gósol, on els trobaria altre cop a tots, passant primer per Cortals, Prat d’Aguiló i el famós Pas de Gasolans, que en tenia moltes ganes de fer-lo perquè tothom me n’havia parlat molt, però mare de Déu el que hi vaig arribar a patir.
Aquí em sento tot un professional, ja que entro al pavelló i ja ho tinc tot posat a sobre la taula, a punt per perdre el menor temps possible. Em venen al cap records del dia que vaig seguir la UTMB aquest passat mes d’Agost.

IMG-20140922-WA0016

Avituallament a Bellver de Cerdanya

Vaig afrontar tot aquest tram seguint els consells de l’Eric, ja que ell ja havia corregut l’any passat, però el que no vaig tenir present és que el primer “baixon” important que em va venir abans de l’avituallament de Pendís. Va ser el primer cop que em vaig plantejar molt seriosament abandonar, entre moltes altres coses perquè la màquina no tirava. Sabia que em podia passar, i era plenament conscient que després de tota la carrega d’aquesta temporada alguna cosa podia no sortir bé, i aquesta cosa va aparèixer ni més ni menys que a mitja cursa. Em quedava tot un món per davant, i el fet de saber que fins al km. 70 no tornaria a veure’ls a tots em desanimava una mica.

Després de l’avituallament em vaig posar música i va semblar que la cosa millorava. Evidentment el ritme que portava era molt baix, però era el que tocava per tal d’arribar en condicions. Arribo a Prat d’Aguiló i la cosa segueix endavant, però el bon tracte i els ànims de la gent de l’avituallament em donen unes miques de forces. Aquí també em trobo amb en Jordi i la seva companya, que entre ràfegues de fotos intercanviem 4 paraules, les justes per no perdre masses forces.

10703968_1556990554530388_6733415313866539602_n

Prats d’Aguiló (Foto: Jordi Garcia)

Afrontant ja el Pas de Gasolans és on apareixen ja els problemes més seriosos, i és que fins aquí han arribat els meus genolls. A les pujades se’m carreguen i no em permeten pujar a un ritme còmode, sinó més aviat lent, i a les baixades el dolor no em deixa disfrutar ni poder córrer.
Amb feines arribo a Gósol, on un parell de quilòmetres abans em bé a buscar en Nil. Normal, a aquelles hores jo ja hauria d’haver arribat. Ara ho puc dir, pobre Nil, no sap la que li espera.
Arribo a l’avituallament on segueix la mateixa professionalitat, gràcies nois (Nuka i Xevi), però tant ells com els papes ja veuen a la meva cara que avui no hi haurà remontades, avui tocarà patir. Menjo i bec i els papis em pregunten si arribaré, i sense dubtar-ho els contesto que ni que sigui arrossegant-me creuaré la meta.
(Bé, per ser més exactes les paraules textuals van ser: “Pels meus collons que arribo!”).

Sortim de Gósol ara si amb en Nil, que decideix acompanyar-me fins al final, o fins que pugui. La veritat és que la companyia quant vas així de “petat” s’agraeix, potser no quant t’intenten donar conversa i no tens ni forces per respondre, però si en aquells moments que et ve al cap alguna tonteria i pots compartir-la amb ell. De fet si haguéssim gravat les converses que varem tenir en podríem fer tot un monòleg.

A Saldes em trobo també en Roger i la Laura, que m’han vingut a donar ànims, i la veritat és que si que els necessitava si. Em quedaven 23 agònics quilòmetres fins a Bagà. Quilòmetres que no tenen més secret que caminar i caminar, queixar-me i no parar de patir, repetint-me que no podia, que no tenia forces, però mica en mica anàvem avançant.

Possiblement fins a l’inici dels Empedrats me les hagués trampejat per arribar-hi, tot i que la companyia d’en Nil em va anar molt bé. Però tinc molt i molt clar que si als últims 10km ell no hagués sigut amb mi, hagués tirat la tovallola. De veritat Nil, infinites gràcies.

Abans d’acabar però vaig prometre que explicaria l’anècdota de l’asfalt, i és que els últims mesos ens hem posat molt amb en Nil perquè només feia que entrenar sobre asfalt. I li vaig dir, a pocs minuts de l’arribada, sense que servís de precedent, que tenia unes ganes boges de tocar l’asfalt per poder “córrer” una mica, ja que era el terreny on amb les condicions en que anava em trobava relativament còmode… Crec que no li va venir un infart de miracle, però si que ens vam fer un bon tip de riure.
Va ser aquí a l’últim tros d’asfalt on ens va venir a buscar en Xevi, i un tros més endavant la Núria i en Jordi, que em van acompanyar els últims metres. Tots em van maleir els ossos, ja que portava 40km caminant i ara resultava que em venien les ganes de córrer, a aquelles hores, i després de tot. Però bé, quant veus la meta tant a prop, i després de tot el que has patit, només tens ganes d’arribar.

0256

Imatges que valen molt més que aquest escrit. Gràcies amic!

 

De totes les coses, bones i dolentes, sempre hi ha una petita part positiva, que ens fa tocar de peus a terra, i ens fa veure que les coses es poden fer millor. Ja portava dies donant-hi voltes però vaig necessitar 18h i 40min per acabar-ho de veure-ho clar.
Tanco la temporada d’ultres amb un gust una mica amarg, però molt content de com ha anat la meva primera temporada en aquesta disciplina. He fet els deures, i els resultats quant he fet el que tocava han sigut bons. Toca aprendre dels errors i planificar molt bé la temporada vinent.

Per endavant, molts mesos per gaudir de les muntanyes, i si són nevades, millor que millor!

PD: tinc un compte pendent amb el Berguedà que es diu Pedraforca, i potser és per això que no m’acaben de sortir bé les curses a aquesta comarca. Tocarà fer una escapadeta.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Races 2014 i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s