TDS (Sur les Traces des Ducs de Savoie)

Són les 4:45 del matí de dimecres i sona el despertador. De fet ja fa una estona que estic escoltant música. No estic nerviós, però el soroll de la gran quantitat d’aigua que baixa pel riu que tenim a tocar després dels diluvis del dia abans, fa que el meu cap comenci a pensar en el què em queda per davant. Dormir en furgoneta no ha estat un impediment per descansar des de que vam arribar a Chamonix, amb el meu nordic i el meu coixí era com estar a casa. De fet, no sé si es perquè estava de vacances o què, però cada dia he dormit una mitjana de 9-10 hores.

20140826_225838

Tot apunt per arrancar, amb una mica de son, això si!

IMG_8956

La petita sorpresa dels que es fan dir “Vila Suporters”. Moltíssimes gràcies Xevico i Nuka. Sense vosaltres això no seria el mateix, i ho sabeu!!!

Tot el material està apunt, i és que si una mania tinc, és que necessito deixar-ho tot preparat per poder dormir tranquil: bambes, mitjons, bessoneres, pantalons, el dorsal a la samarreta que no falti, la maleta amb tot el material obligatori,… Esmorzo el de sempre, pa amb tomàquet i pernil, una mica de Nutella (tinc un amic que em diu si em patrocina la marca de tant citar-la… Tant de bo), un plàtan i un got de suc de taronja. Abans de res toca fer la foto de rigor, però aquesta vegada és especial, ells saben que és una cursa especial. Gràcies Xevico i Nuka.

Sense que se m’oblidi, un cop vestit, em poso una barreta de xocolata i coco a la butxaca per menjar just abans de la sortida.

Saludo als pocs coneguts que hi ha entre els més de 1.500 corredors, alguns en dirien malalts, i em situo al costat d’en Jordi Casadellà, on intercanviem les últimes opinions abans de sortir.
“Dix, neuf, huit, sept, six, cinq, quatre, trois, deux, un” i comença la bogeria. Ens endinsem al centre de Courmayer i en pocs quilòmetres ja comencem a trepitjar muntanya i comença la primera pujada dura.

Faig uns metres al costat de l’Arnau Julià, mentre em comenta que tot i no està massa bé a vingut a gaudir i a passar-ho bé. Aprofito per felicitar-lo ja avui fa anys, i poc a poc vaig veient com s’allunya. Intento no perdre’l de vista, que em serveix de referència per saber on és bo córrer i on és bo caminar, ja que la pujada pica amunt. Això si, jo al meu ritme.

Passen els quilòmetres, les hores, els avituallaments i tot i que fa un molt bon dia necessito posar-me la jaqueta i els guants ja que l’aire comença a ser fresquet i als punts més alts el vent bufa fort. Arribo a Col du Petit Saint Bernard (km 36) on em trobo en Jordi, el meu entrenador, que tot i que encara no em pot assistir em dóna algun consell i em diu que m’espera a Bourg Saint Maurice. Surto de l’avituallament i uns amics del Berguedà, que estant seguint amb en David i la Judit m’aconsellen que m’agafi la baixada amb calma que és llarga. Amb el que m’agraden a mi les baixades…

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Llac Verney, arribant al Col du Petit Saint Bernard.

Arribo a Bourg Saint Maurice (km 51) on tenim el primer avituallament amb assistència, després d’haver perdut algunes posicions. Faig mala cara, i és que entre la calor i la baixada no m’he trobat massa bé, tot i anar una hora per sota del temps que tenia previst. Em canvio les bambes, menjo una mica de pa amb pernil i Nutella (el què deia), m’hidrato bé i amunt que fa pujada. Abans però em toca control de material; em sento important, tot i que és molt professional ho trobo correcte, mai saps que pot passar-te al mig de la muntanya. Començo la pujada i m’adono que segueixo amb una mica de “pájara”. Em passa pel cap que avui no tinc les mateixes sensacions que vaig tenir el dia de l’Emmona i decideixo afluixar el ritme per intentar no desgastar-me més del normal.

Després d’una pujada dura i llarga, i una baixada curta però intensa, arribo a Cormet de Roselend (km 66). Ja tinc mitja cursa a la butxaca. Parlo amb en Jordi i li comento les novetats, tot i que ja veu que no estic gens preocupat. Les ganes de continuar i voler arribar a meta, de veure que la gent t’anima, i perquè no, de saber que vaig dels 100 primers, fan que tota la resta sigui poc important. Em comenta que vaig clavat al temps que tenia previst, on  dedueixo que he perdut una hora sobre el temps estimat. “Collons tu, encara ho clavaré”.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Arribant a Cormet de Roselend. El somriure delata que començo a trobar-me del tot bé.

Comencem una nova pujada, aquesta vegada una mica menys dura i no tant llarga, on ja vaig fent els meus càlculs de temps per saber si em posaré el frontal més aviat o més tard. No sóc corredor de nits, de fet, poques vegades surto a entrenar sol i de nit, però en curses les coses són diferents, sé que és el que hi ha i em toca afrontar-ho tant sí com no.
 Em poso el frontal més aviat del previst ja que la boira em priva de veure les senyals i així arribo, amb un corredor italià, fins al Col du Joly (km 86), que tot s’ha de dir, el noi es va aprofitar de la llum del meu frontal per enganxar-se a mi i no haver d’utilitzar el seu. Però tot i això, vam tenir el suficient temps com per parlar una mica, i millorar el nostre nivell d’anglès… les ultres donen per molt!
Mentre estic a l’avituallament arriba l’Ignasi, que em proposa d’afrontar la baixada junts, però li comento que vaig una mica peix a les baixades i que vagi tirant, que si em trobo bé i no em treu molt de temps ens veurem al següent punt. Començo a baixar i veig que em trobo més bé del previst, fins i tot passo uns quants corredors i em sorprenc. Resulta que avui em trobo més còmode baixant que pujant. Misteris de les llargues distàncies.

Arribo a Les Contamines (km 95) on sé que apart d’en Jordi que em farà la segona i última assistència, em trobaré la Núria i en Marc. Quines ganes tenia de veure’ls. Menjo i bec el què toca i comentem amb l’Ignasi les quatre cosetes a destacar de la baixada. Em canvio els mitjons, em poso la samarreta tèrmica de màniga llarga i surto de l’avituallament, encara amb mig entrepà a la boca.
 M’esperen uns últims 25 quilòmetres, que ja vaig fer els primers dies que vaig estar a Chamonix, amb una pujada molt dura i un tros final molt corredor a plena nit. Afronto la pujada encara dins el poble on m’acompanyen en Jordi i la Núria (quantes vegades m’ho recordarà…) que em donen suport i em recorden que això ja ho tinc. Em poso la música que he preparat expressament pel tram final, amb un ampli ventall de cançons i registres. La primera que sona és “El Ultimo Mohicano” i és en aquest moment on la Núria em comenta que vaig en la posició 60.

IMG_1193

Els últims ànims al pas per Les Contamines, on en Jordi em recordava que ja sabia el que em quedava!

Entro al bosc on ja camino sol, i em venen al cap tots els consells i les frases que em dóna l’Eric quan entrenem junts o quan em ve a veure a les curses (ell avui no pot ser aquí per motius personals, però sé que m’està seguint, igual que en Nil, la meva familia i tots els amics i coneguts). Si hagués pogut participar, ell si que la hagués fet sonada. Em quedo amb una sola frase i penso “vull acabar dels 50 primers sí o sí”. Ganivet a les dents i gas.
Agafo un bon ritme conscient de les pujades i les baixades que em queden i començo a passar corredors. Visualitzo les llumetes que afronten l’última pujada i penso que els he de passar a tots, que és el moment de gastar fins a l’última gota d’energia que tinc, perquè sé, que si l’Eric fos aquí, em diria que fes exactament el mateix.

20140824_150531

El Montblanc des de la passarel.la!

20140824_151805

La passarel·la, el dia de l’entrenament. Segur que avui baixa molta més aigua. Quina llàstima no veure-ho

Amunt, avall i amunt i ja només queden 6 quilòmetres de baixada i 8 de pla. Afronto la baixada i just passar una passarel·la molt maca amb el Montblanc de fons (ho sé perquè ho vaig fotografiar el dia de l’entrenament), clavo el pal malament i em queda doblegat, i a la que el torno a clavar s’acaba de trencar. Acabo la pujadeta que em tocava i mentre planeja trec el mòbil de la maleta i truco en Jordi perquè em prepari els seus pals. Hi ha un parell de rampes a la part final on m’aniran de perles per acabar la remuntada.

Passo Les Houches (km 110) quasi sense parar ni saludar a ningú, vaig molt concentrat. Cada vegada estic més aprop de Chamonix i tinc la sensació que vaig més ràpid. Ara ja si que ningú em privarà de creuar l’arc, un arc que no he creuat cap dels dies que he passejat per Chamonix. Supersticiós? Diria que no, però tampoc cal arriscar-se amb aquestes coses. Última corba i ja veig l’arc, i també a la Núria enfilada a dalt de l’escenari amb la càmera de fotos apunt, i en Marc i en Jordi esperant-me darrera de l’arc.

IMG_1209

La única, i la millor, vegada que he creat l’arc. Superstició o el que sigui, però ha valgut la pena!

Estic cansat, molt cansat, però la felicitat que tinc pot, almenys durant uns moments, més que el cansament. I no cal amagar-se, alguna llàgrima em cau. L’emoció de saber que ha valgut la pena arribar fins aquí, patir no només el dia de la cursa, sinó també aquells dies en què estàs cansat però cal entrenar, quant les coses no surten com voldries, deixar de banda coses o persones,.. de veure que res és gratuït i que tot necessita de la lluita i l’esforç d’un mateix per aconseguir els objectius que es proposa.
I al final ho he aconseguit, dels 50 primers, el 43é al final, amb un temps de 19h i 24minuts.

IMG_1213

Amb en Jordi, l’entrenador. Em treballat molt per arribar fins aquí tot i que a vegades no li hagi fet massa cas.

Aquí us deixo algunes fotos de l’arribada. I per acabar vull agraïr tot el suport, ànims i forces que em vareu enviar tots abans, durant i després de la cursa. Sense tot això segurament aconseguir-ho seria possible, però tinc clar que no seria el mateix.

IMG_1215

La Nuka, presidenta del Costabona Team (falten en Xevico i l’Eric) que, i tot i estar de puntetes, sempre està a l’alçada de les circumstàncies.

IMG_1216

A les escales de l’arribada, parlant amb els els papes i en Xevi. Si es que ni dos minuts de descans em van donar…

 

Ara toca descansar, que falta la cirereta de la temporada…

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Races 2014. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s