14ª TAGA 2040 EVO

15 de Setembre de 2013, ja ha passat un mes!

Aquest any SI! No és que la 13ª edició em fes respecte per ser la edició que era, no sóc gens supersticiós, al contrari, li estic agafant estima al número tretze, però tampoc cal temptar a la sort. L’any passat els motius pels quals no em vaig inscriure van ser futbolístics però també de respecte i consciència: físic tenia el que tenia o el que em donava el futbol, possiblement no estava preparat, però ni molt menys em veia acabant una cursa de 26km i 1893m de desnivell positiu acumulat. Desnivell? Positiu acumulat? M’havia perdut alguna classe, jo encara no sabia que era tot això.

Un any després no hi havia excuses, és més, a poc d’obrir les inscripcions jo ja estava a la llista, aquest any SI! Quan em vaig inscriure era conscient del quilometratge, de què era el desnivell, el desnivell positiu, els desnivell negatiu, avituallaments,… i tenia moltes ganes de que arribés el dia, córrer a la comarca té aquella cosa especial que no és pot descriure, s’ha de viure.

Sembla que tot torna a la normalitat. Sona el despertador i avui si, em llevo amb ganes, però la nit ha set la mateixa que a totes les curses: anar a dormir ben d’hora ben d’hora perquè quant els nervis fagin acte de presència almenys haver pogut descansar unes 6-7 horetes. Esmorzar una mica per agafar energies i preparar-ho tot per còrrer, això si, sempre a l’últim moment, com sempre. Última repassada al perfil de la cursa (ara ja sé que és el perfil) i cap a Sant Joan de les Abadesses, que hi falta gent.

Reprenc vells/bells rituals: pomada pel peu i mitjó esquerra, pomada pel peu i mitjó dret, bamba esquerra, bamba dreta, cinta del pulsòmetre, samarreta tèrmica, manguito esquerra, manguito dret, crema per escalfar,… He dit que no era supersticiós oi? Finalment toca posar el dorsal que em donarà nom i imatge a la samarreta del club, amb la corresponent actualització a Instagram, Twitter i Facebook (això és una addicció més que un ritual), cordar sabates i a còrrer.

Ritual abans de la cursa
El Ritual

10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1, endavaaaaaaaaaaaaant!!!

Per una vegada, potser la primera, m’havia estudiat des del quilòmetre 0 el recorregut, i parlant amb la gent em deien que tingués seny, que els últims 10 quilòmetres es podia fer alguna cosa important i així ho vaig fer. Vaig començar a un ritme còmode però intens i el fet de poder disposar de pals a partir del quilòmetre 5 per afrontar la pujada al Puig Estela i al Taga em va anar molt bé per no forçar les cames i tenir-les “fresques” per la part final. Cal dir que el dia estava molt tapat, molta boira a la zona alta, això ens va anar bé per no veure el que teniem al davant.

Un parell de fotos de l’Oriol Roselló per demostrar que no menteixo

1234171_10201914770970052_1580522133_n

1235099_10201914767049954_1149936220_n

Passat Puig Estela, La Portella i el Taga tocava el què per mi és la part més dura, la baixada. No entraré en detalls, prefereixo mil vegades més pujar que baixar. La vam superar, amb feines, treballs i una mica molt de fang, i ara tocava afrontar els parlats ja 10 quilòmetres i la veritat és que vaig agraïr moltíssim els consells de l’Aleix i haver-los seguit. Anava fresc com es podia anar quan portes un 16 quilòmetres i 1893m de desnivell positiu acumulat però al meu favor haig de dir que només em va passar 1 corredor. Això si, no en vaig passar a cap.

Aquí vull mostrar dues fotos que també formen part de la bona cursa que vaig fer. Es tracta de l’avituallament improvitza’t a La Portella tant de pujada com de baixada. Sembla que no però els avituallaments, tant de la cursa com els que puguis tenir, els hi dono molta importància, és un plus que tot i que resta temps, alguna cosa suma: energia, descans,… Gràcies Xevi i Mariona!

La Portella – Pujada al Taga
la_portella

Baixada del Taga direcció Coma d’Olla
baixada_taga_la_portella

Un cop a baix, a la vista és veu el poble, Sant Joan està a poc i més, últim esforç i PLAS … una última rampa abans de creuar la Ruta del Ferro on em va venir al cap una frase que descrivia molt bé el moment, diu així: “ningú et va dir que seria fàcil”. Potser eren 20m, no ho sé, el cas és que si no tenies les cames a lloc, te’ls hi acaba de deixar. Ara si, cap avall que fa baixada, creu-ho el pont i ja sento els aplaudiments de la gent. Això està fet, ja està aquí. Ara les presses són a agafar bé el xip per perdre els menys segons possibles a posar-lo al “foradet”, que sembla que no, i després de tot costa. Sinó un dia aneu a fer una bona sortida per la muntanya i quan arribeu proveu-ho… El xip eh? Malpensats/des.

Per acabar una foto gràciosa de l’arribada, i és que sempre que es pugui s’ha d’intentar fer bona cara. Ja ho he dit, s’ha d’intentar…

arribada_taga_evoFoto de Núria Carola

La pròxima entrada no trigarà massa a estar publicada ja que en tinc moltes ganes, va ser una cursa … Ja us en parlaré quan toqui!

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Races 2013 i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s